Recentment Montgat ha sortit a la premsa per un nombrós desallotjament, un fet colpidor que no és aïllat, ja que al poble es produeixen múltiples desnonaments silenciosos. El sensellarisme i la vulnerabilitat social no es resolen des d’un únic ajuntament, ara bé, això no vol dir que no es pugui fer res.
No és del tot cert que no hi hagi recursos: també manca voluntat política. Tenim dubtes que els recursos econòmics municipals estiguin arribant a la gent. A més, Montgat disposa d’un pis per a emergències socials que porta dos anys tancat amb excuses constants per part del Govern municipal (PSC-SOM-Junts). I mentre això passa, el mateix Govern fixa uns preus de "lloguer assequible" per als pisos municipals de gairebé 800€ i 900€ mensuals per a rendes superiors als 28.000€ anuals. Són xifres excloents.
Des d’Esquerra hem proposat repetidament fer els preus assequibles de debò i ampliar el parc d’habitatge municipal, perquè sabem que per garantir una vida digna cal un sostre, una llar.
Tant de bo algun dia a Montgat siguem notícia per haver posat les persones que més ens necessiten al centre i per demostrar que quan es vol, es pot.
