Escrit del mes de març de 2026

El 8 de març no comença en una marxa. Comença a fer-nos algunes preguntes. En la pregunta que una noia es fa quan dubte si tornar sola a casa. En la qual sorgeix quan un comentari incòmode, però ningú diu res. En la qual apareix quan algú o alguna sent que ha de triar entre ser respectada o ser acceptada.

El 8M, és créixer entenent que moltes coses que abans semblaven “normals”, no ho són. És aprendre a identificar micromasclismes que abans es disfressaven de costum. És qüestionar cançons, acudits, actituds, silencis... La igualtat ja no és una teoria en un llibre, és la forma en què tractem a totes les persones, en com reaccionem i actuem quan algú creua un límit.

El 8M no tracta només de dones fortes, tracta de relacions sanes, de persones compromeses, de respecte mutu, de llibertat per a ser, estar i caminar alhora. Significa aprendre que com a dones no hem de disculpar-nos per ocupar espai, per opinar, per ambicionar, per liderar. Significa entendre que la igualtat és per a totes i tots i ens allibera d'estereotips que ja no tenen cap sentit.

El 8M és una pausa per a mirar cap enrere, sí, però sobretot és una mirada cap endavant, en el que permetem, en el que defensem, en el que volem canviar, a SOM treballem en aquesta direcció en la conscienciació, si tothom hi aportem des de els nostres entorns més immediats farem d’aquesta una realitat , en definitiva, en consciència d'igualtat convertida en acció on el lema “mai més callarem “ en un futur no caldrà reivindicar.