Escrit del mes de novembre de 2025

Cada 25 de novembre, el món posa el focus a una de les realitats més doloroses i persistents de la nostra època: la violència contra la dona. No es tracta d'una data commemorativa, perquè la majoria ho exigim cada dia de l'any. La d’aquest dia és una denúncia viva, urgent i necessària. Aquesta violència continua sent una xacra social que s’estén per diferents cultures, edats, classes i geografies, i que és el resultat de segles de desigualtat, discriminació i veus obligades a callar.

Avui dia, moltes dones continuen vivint amb por. Tenen por de ser jutjades, a no ser escoltades, a ser silenciades, per sempre. Malgrat la soledat que pateixen, han de saber que no estan soles. Com que cada dona violentada representa un fracàs col·lectiu, no podem resignar-nos, ni mirar per a un altre costat, hem de fer un pas endavant amb elles.

Cada 25 de novembre ha de ser una crida a l'acció col·lectiva: des de les institucions, les escoles, els mitjans de comunicació, o des de les nostres cases… Tots tenim la responsabilitat d'escoltar les víctimes, de no jutjar-les, de denunciar, d'educar en igualtat des de la infància i de revisar les nostres pròpies actituds, i esmenar-les si és necessari.

La violència masclista continua essent una esquerda estructural, profunda i persistent que es porta vides, famílies i generacions senceres obrint-se en el mur de la societat. Des que es van començar a comptabilitzar oficialment els feminicidis, més de 1.300 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles. Darrere de cada xifra hi ha una vida truncada, una història silenciada, una família trencada.

Desgraciadament, al llarg de 2025, els diaris tornen a tenyir-se de dol i de vergonya, pel fet que més d'una vintena de dones assassinades o que han patit o pateixen un altre tipus de violència: sexual, digital, institucional, política, simbòlica, econòmica, vicària… Cada cop, cada insult, cada assassinat ens recorda que fins i tot en alguns casos vivim encara en una societat i en un sistema que continua sent patriarcal.

Queda clar que no n'hi ha prou amb commemorar; cal educar, denunciar i actuar. Perquè mentre una sola dona tingui por, mentre una sola dona sigui maltractada o sigui assassinada, no podrem parlar d'igualtat, ni tampoc de justícia. Viure sense por hauria de ser un dret, no un privilegi, i recordem que aquesta xacra no acabarà per si sola, acabarà quan totes i tots decidim, de veritat, eliminar-la, perquè com a societat tenim la responsabilitat i el deure de trencar el silenci, el deure de rebutjar la indiferència i construir un món lliure de violència per a totes les persones.

Avui, 25 de novembre, fem un pas endavant per totes elles. SOM una, SOM totes!