Ordenança de Sorolls

Dels diferents tipus de contaminació ambiental que els ciutadans i ciutadanes perceben, la provocada pel soroll és especialment present en els nuclis habitats. Efectivament, un dels perjudicis més significatius que ha portat el desenvolupament econòmic i industrial als nostres pobles i ciutats és l'augment espectacular del nivell de soroll a què es veu abocada la població en les activitats de la vida quotidiana.

És reconegut per la comunitat mèdica internacional que el soroll és un dels elements pertorbadors que afecten més negativament la qualitat de vida de les persones, fins al punt d'alterar la salut i el benestar.

La conscienciació social i dels governs sobre els perjudicis d'aquest tipus de contaminació va portar la Unió Europea a aprovar la Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny, amb l'objectiu d'establir un marc comú destinat a evitar, prevenir i reduir, amb caràcter preferent els efectes nocius de l'exposició de la població al soroll ambiental.

Els poders públics tenen un paper fonamental en la lluita contra la contaminació ambiental produïda pel soroll, en consonància amb els drets que garanteix la Constitució Espanyola respecte a la protecció de la salut i a un medi adequat al desenvolupament de les persones.

La Llei estatal 37/2003, del soroll, i la Llei catalana 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, que incorporen els criteris establerts a la Directiva abans esmentada, disposen un seguit de mesures a adoptar pels ajuntaments amb la voluntat de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i els doten d'una sèrie de eines per aconseguir-ho.

L'objectiu d'aquesta ordenança és, doncs, donar resposta a la inquietud dels ciutadans i ciutadanes que, en el marc d'una societat participativa i en un àmbit de progressiva conscienciació ambiental, demanen la intervenció de les administracions públiques per pal·liar i corregir els efectes nocius de la contaminació acústica en les persones, en el si d'un desenvolupament harmònic i sostenible.